JOIER DE PLATA

 

JOIER DE FINALS DEL S.XIX.

 

 

 

 

 Aquesta caixeta o joier de plata formada per dues peces, la caixeta i el platet, ens va arribar pràcticament tota ella  ennegrida degut al pas del temps i per com havia estat tractada. Com sempre passa, la patina de brutícia impedeix de poder veure el treball fet en aquests tipus de peces tant elaborades.

Per altra banda la brutícia sol està molt incrustada per que hi trobem tota mena de netejadors químics que solen deixar patines negres o blanquinoses.

 

 

Joyero o cajita de plata, formada por la cajita y el plato, presentava una pàtina negruzca, que impedía poder apreciar los dibuixos de la tapa. La suciedad suele estar bastante incrustada, ya que por regla general se suelen utilitzar productos químicos que con el tiempo se acaban transformando en esas pátinas negruzcas e incluso blanquecinas, que tanto afean la pieza

 

 

DETALL DEL DIBUIX DE LA TAPA.

 

DETALL DEL LOGO DE LA FABRICA

 

 

El joier o caixeta, va acompanyat d'un plat que tot i encaixar perfectament ambdós, el tipus de plata sembla diferent.

Una curiositat, la peça presenta el segell de la casa que la va fabricar, la Derby Silver plate CO.i un logo que presenta un ancora i una corona. Aquesta companyia va ser fundada al 1872, però al 1899 s'afegia a la Internacional Silver Company fundada al 1898 a Connecticut i formada per la combinació de 14 empreses que havien estat independents. La fàbrica de la Derby Company va desaparèixer totalment després d'un incendi que la va cremar per complert durant la gran depressió.

 

 Un pequeño dato histórico, el plató que acompaña a la cajita o joyero, presenta el logo de la Derby Silver plate CO y un logo donde aparece un ancla y una corona. Esta companyia se fundó en el año 1872, però en el 1899 se unía a la Internacional Silver Company fundada en el 1898 en Connecticut y formada por la combinación de 14 empreses que anteriorment eren independientes. La fabrica primitiva quedo totalment calcinada, perdiendose todo su catalogo. La desaparición ocurrió en plena depresión americana.

 

 

RESULTAT FINAL

 

 

Després de fer  diferents tipus de neteja, no en totes les zones vam aconseguir que extreure les patines negres, per que corríem el perill de quedar ratllades, i es va decidir que era el millor per la peça no insistir més. De totes formes el canvi es notori.

 

De totes maneres, hem decidit seguir investigant sobre l'origen de la fabricació de la caixeta, dels productes que fabricaven i que sabem que eren de tocador, miralls, raspalls de cabell i roba, pintes etc..

 

 

 

 

RUTA DEL CISTER III

                MONESTIR DE VALLBONA DE LES MONGES

Aquesta es l'última ruta dels monestirs cistercencs i acabem amb el Monestir de Vallbona de les Monges. Aquest és l'únic monestir benedictí de monges, i que a més encara es habitat per una petita comunitat que es manté amb la seva feina i les visites que es fan al monestir.
El monestir es fundà al s.XII.

 

El monestir com els altre dos són d'una gran bellesa arquitectónica i un bon exemple de l'arquitectura del Cister. No més entrar ja podem notar la calma que es desprèn dins de tot el recinte.

 

EL CLAUSTRE

 

Aquest claustre es de forma trapezoïdal, on podem trobar diferents estils i èpoques; això es degut a que l'obra es va perllongar en el temps; així podem veure que la zona sud es va fer en el s.XII, és un romànic típic del Cister, la part de llevant s.XIII també és romànica però amb decoració. La part nord s.XIV és d'estil gòtic i ja a la zona de ponent del s.XV trobem decoracions renaixentistes.

 

 

 

 

 

 

 

 

EL CIMBORI

 

Des de el claustre podem observar el cimbori, que també és un campanar de forma octogonal. S'alça imponent retallant el cel i donant una sensació de serenitat.

 

 

 

L'ESGLESIA

 

L'esglesia  és de creu llatina i d'una sola nau.

Dins de la nau es troba la tomba de la reina Violant d'Hongria, muller del rei Jaume I el Conqueridor, també trobem la tomba de la princesa Sança d'Aragó filla d'amdós.

Tomba de la reina Violant d'Hongria.

 

 

Detall de l'església

 

 

LA SALA CAPITULAR

 

La sala capitular és del s. XIV, impressiona l'absència de decoració. Destaca la imatge de la Mare de Déu de la Misericòrdia del s.XV.

 

 

Destaquen també l'arxiu ric en documents i també una farmàcia antiga. S'espera que aviat es pugui obrir com a Museu Monàstic.

Be, no cal dir que és una visita que no ens podem perdre, tant per la seva arquitectura com per el seu entorn de gran pau i tranquil·litat. 

 

 

TAULETA AUXILIAR

BANQUETA DE PIANOLA

Aquesta peça, ja l'havíem restaurat, era una antiga banqueta de pianola que després es va convertir en una tauleta auxiliar per col·locar-la a l'entrada d'una casa.
El problema es que a sobra es varen posar testos amb plantes, a més a més quan es fregava el terra no s'anava amb gaire cura, i això a fet que tant el sobre com les potes estiguin plenes de taques blanques, que són les gotes d'aigua, però a més trobem tot de ratllades al sobre fets per les fundes dels testos de les plantes, i molts copets a la part inferior de les potes.

 

                  Detall del sobre on es poden apreciar les taques blanques i les ratllades.

 

 

Detall de les potes, amb taques blanques

 

 

La fusta de la banqueta és de roure, amb una tonalitat daurada, és una fusta que un cop neta i acabada dóna la sensació de lluminositat, el sobre va ser al final una restauració completa, ja que el van polir molt a fons degut a que les ratllades eren molt profundes, la resta de la peça pràcticament va ser el que anomenen un repàs.

 

La banqueta un cop restaurada.

 

 

Detall del sobre restaurat.

Una petita curiositat, la pianola és un piano mecànic que permet la reproducció automàtica de la música perforada en un  de paper, en realitat es pot tocar també com si fos un piano. La veritat es que la invenció  instrument no es pot atribuir a una sola persona, ja que al llarg dels temps s'introduiren diferents mecanismes. El que si podem assegurar es que tots aquests mecanismes van ser inventats durant la segona meitat del s.XIX.

 

I

 

 

 

PEU DE LAMPARA DE TAULETA DE NIT

LAMPARETA DE NIT.


Tornem a treballar una altra peça de metall, aquest cop una lampareta de nit dels 50 anys feta en plata, com es pot veure tota ella estava molt ennegrida, és el típic problema de la plata, però s´afegia al problema petites taques verdoses que no es podien extreure.

Volvemos a trabajar con metal, esta vez es un lamparita de plata de los años 50, com se puede ver estaba muy enegrecida , es el problema de la plata, però mas preocupante eran las pequeñas manchas verdosas.

 

 

 

 

 

 

 

Doncs després de treballar manualment amb diferents tècniques, el resultat va ser espectacular.

Ara pot lluir tot el seu encant, tant sols falta trobar una bonica pantalla i quedarà perfecta en qualsevol lloc, potser damunt d'una  tauleta de nit en una habitació o en una saleta o passadís.

 

Después de trabajar manualment con diferentes técnicas, el resultado fue espectacular. Sinceramente ahora puede lucir todo su encanto, tan solo se ha de encontrar una bonita pantalla y el lugar perfecto.

 

 

 

 

Treballar el metall, no sempre és fàcil, però els resultats són generalment espectacular, i creiem que aquesta peça és una de les que millor ho demostren.

 

Trabajar el metal no siempre es fàcil, però recompensa los resultados que suelen ser espectaculares. 

 

 

 

 

 

SAFATA DE METALL

SAFATA DECORATIVA

Es van portar aquesta safata decorativa dels anys 40, el seu problema era que estava molt bruta, amb restes de productes per la neteja que no havien estat els més adequats per el material que estava feta, es alpaca, i tot i que té certa semblança amb la plata, no té les mateixes característiques que aquesta.
L'alpaca és una barreja de coure, niquel i zenc.

Cuando nos trajeron esta bandeja decorativa de los años 40, lo primero que miramos fue si era de plata o de alpaca, ya que aun que son parecidas, no tienen nada que ver. La alpaca es una aleación de cobre, niquel y zinc, es por eso que se deben tratar de una manera diferente.

 

DETALL DE LA DECORACIO FLORAL.

 

 

 

VISTA DE LA PART POSTERIOR DE LA SAFATA. 

 

 

 

 

Doncs després d'examinar la peça i saber que era d'alpaca ens vam ficar de cap a la seva neteja. Hem optat per fer-la química, que és ràpida i fàcil. Un cop acabat aquest procés tant sols ens quedava abrillantar la peça.

 

 Después de examinar la pieza y ver que efectivamente era de alpaca, nos pusimos manos a la obra y empezamos a limpiarla. Nuestra opción fue relizar una limpieza química, fácil y rápida, pero que no dañara el metal. Una vez terminada ésta sólo quedaba abrillantar la bandeja.

 

 

 

 

 

 

DETALL  DE LES FLORS UN COP NETES.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

BON CAP DE SETMANA

 PAISATGE D'HIVERN

Estem entrant plenament en aquesta estació, comencem a trobar paisatges idíl·lics i que veritablement ens acaben inspirant en certa manera a l'hora de treballar. Ens deixem portar per els colors, la llum i fins i tot per les olors, per que l'olor del fred acompanyada de l'olor de la llenya de les llars de foc, també ens atrapa i inspira.

Casi estamos ya entrando en pleno invierno, y los paisajes que nos vamos encontrando, junto con los colores y los diferentes olores acaban inspirando nuestro día a día, inclusive en nuestro trabajo.

PETITA TAULETA AUXILIAR

BANQUETA DE PIANO

Originalment era una banqueta de piano,com que estava arraconada vam decidir donar-li un altre us,i que sobre tot les seves formes ondulants tornessin a lluir.

 

 

 Primer de tot vam treure el seient de plàstic negre i per fer-ho vam haver de retirar tots els petits claus amb que estava fixat el plàstic a la fusta, després vam buidar tot el seu interior de goma escuma i una fullola que li donava consistència.

 

Detalls de la banqueta, un cop extret tots els materials que componien el seient.

 

 

Com que l'estructura tenia alguns petits forats de corcs vam passar  a fer el tractament de desinfecció

 amb un producte específic, un cop acabat el procés tocava polir per enretirar tot el vernís que per sort estava en força mal estat i saltava amb facilitat.

Ens agradava la seva estructura i vam pensar que el blanc ressaltaria les seves formes i a l'hora li donaria un aire més informal; doncs fet.

 

 

El seient que llavors es convertiria en sobre , presentava problemes, el primer eren les restes de cola, que s'havia fet servir per enganxar la goma escuma i ni polint amb màquina (particularment no toquem la màquina si no és un cas així, sempre a mà!); com que era una fullola la decisió va ser ràpida, col.locar una altra a sobra, tenyir, capa de protecció i acabat amb cera natural; i per que no es veies el voltant de les dues fulloles,un acabat rústic i natural i creiem que diferent, cordó natural de cànem, ara ja podem dir que és un petita tauleta auxiliar.

 

La tauleta ja acabada.

 

 

 

Detall del voltant del sobre amb la corda de cànem