DESENZANO

VILA ROMANA DE DESENZANO.

La vila romana de Desenzano està datada cap a finals del segle Ia.C. o principis del Id.C. Va ser construïda davant just de la platja del llac, per tant se sap que contava amb un petit port per carregar i descarregar les mercaderies o productes de la vila.
El complexe arquitectónic va ser remodelat, ampliat i sempre adaptant-se a les necessitats de les diferents èpoques que va viure.
Però el que més destaca son els diferents mosaics que omplen l'edifici, també es pot contemplar les restes del sistema de calefacció i els banys o petit sistema termal del qual podien gaudir els seus habitants.
POBLACIÓ: Desenzano de Garda.
PROVINCIA: Brescia.
ITALIA.

                                                           MOSAICS.

VISTA DEL JARDÍ.

SISTEMA DE CALEFACCIÓ DE LA VILA.

La vista al jaciment es un dels punts interessants del llac, juntament amb la de la grotta de Catulo pel que fa a jaciments romans , ja que majoritariament les restes son d'època medieval.

No deixa de donar una certa evenja la posició tant privilegiada d'aquestes viles romanes.

ABADIES D'OCCITÀNIA 1ª part.

LES ABADIES.

La majoria d'aquestes abadies van ser construïdes o consagrades sota la protecció de Carlemany, d'aquesta època no queden gaires vestigis arquitectónics o directament res, la majoria de les restes són d'època romànica o gòtica, i fins i tot molt posteriors.
Moltes d'elles les trobareu incloses a la ruta dels càtars.


ABADIA DE CAUNES MINERVOIS.

Fundada a l'any 780.

                                        ENTRADA A L'ESGLÉSIA D'ÈPOCA ROMÀNICA.

                                     CLAUSTRE SUPERIOR DEL SEGLE XVIII.

                               EL CLAUSTRE SUBTERRANI D'ÈPOCA ROMÀNICA.

                                                   DETALL DEL TERRE DEL CLAUSTRE

                                         RESTES DE L'ABSIS D'ÉPOCA CAROLÍNGIA.

                        LA PART EXTERIOR DE L'ABADIA D'ÈPOCA ROMÀNICA.

                                              L'ABADIA DE SAN PÀPOL.

Fundada com l'anterior abadia al segle VIII, i es creu que va ser sota el regnat de Carlemany, al segle XIV l'esglèsia de l'abadia passar a ser consagrada com a catedral fins a l'època de la revolució francesa. Està considerada com una abadia benedictina.


                                              ENTRADA AL CLAUSTRE.

                                                     EL CLAUSTRE.                      

                                       CAPITELLS  DEL CLAUSTRE.

                                                    INTERIOR DE L'ESGLÈSIA.

                                                   EXTERIOR DE L'ABADIA.

La majoria d'aquestes abadies són en petits pobles, alguns d'ells tenen un gran encant i es pot completar la visita fent una volta i descubrir-los.

SIRMIONE

SIRMIONE I LA VILA ROMANA .

Sirmione és un municipi situat a un dels llocs més privilegiats d'Itàlia, al lago di Garda, un dels seus encants, a més de la seva situació és el seu passat romà i el medieval.
La part antiga es troba construïda a una petita península, i custodiada per el castell scaligero que data del segle XIII, un cop passat ens endinsem en un seguit de carrerons, que tot i ser totalment turístics no deixen de tenir el seu encant, petites esglésies romàniques, carrerons estrets, que finalment ens fan arribar a la seva part nord que es l'anomenada grotta di Catullo, que és en realitat les restes d'una impressionant vila romana, construïda entre els segles I a.C. i I d.C.

POBLACIÓ: Sirmione.
PROVÍNCIA: Brescia.
REGIÓ: Lombardía.
ITÀLIA.
                                               SIRMIONE MEDIEVAL.


                                                    CASTELL SCALIGERO.
                                         

                                                       VISTA DELS CARRERS .

                                         

                                              VILA ROMANA, LA GROTTA DI CATULO.

El lloc com podeu comprovar es impressionant, d'una gran bellesa geogràfica i arquitectònica, un lloc per gaudir amb tots els sentits.