dijous, 16 de març del 2017

AQÜEDUCTES.

Els aqüeductes eren unes obres d'enginyeria molt importants i interessants, importants perquè portaven l'aigua a totes les zones que es necessitava per abastir termes, fonts, i cases particulars; interessants perquè eren obres que podien adaptar-se a tot tipus de terreny, és a dir trams subterranis, o aeris segons les circumstàncies, a més tot el seu sistema de decantament i filtratge de l'aigua.


LA BRETANYA.

Entrada a la part subterrània d'aquest aqüeducte que el podem seguir en part del seu recorregut extern, tot i que són molt petites aquestes restes.

PROVÍNCIA: DE MORBIHAN.
LA BRETANYA.



                                                ENTRADA A L'AQÜEDUCTE.








                                          DETALL DEL TERRES EN OPUS SIGNINUM.



                                                      GALERIA SUBTERRÀNIA.

















LOS BAÑALES.

És un gran sistema hidràulic, unit a unes importants termes construïdes a finals del segle Id.C., l'aigua provenia d'un embassament que hi havia a prop.
Dins del jaciment trobem les restes de les termes, magatzems, cases, carrers i tallers.

MUNICIPI: Uncastillo.
COMARCA: Las Cinco Villas.
ZARAGOZA.
















AQÜEUDUCTE DE FONTVIEILLE.

Aquest aqüeducte es a 12km al Nord d'Arlés, era un dels dos que proporcionaven aigua a la ciutat, podem fer un recorregut pels arcs i després per la seva part alta, el espèculum, que es per on l'aigua passava.

MUNICIPI: Fontvieille.
DEPARTAMENT: Bouches-du-Rhone.
REGIÓ: Provence-Alpes-Cote d'Azur.
FRANCE.














                    ESPÈCULUM, ZONA PER ON TRANSITAVA L'AIGUA.


                     
                                     VISTA DE LA PLANA, DES DE LA PART FINAL.










AQÜEDUCTE DE SANT PERE O CAN CUA.

MUNICIPI: Pineda de Mar.
COMARCA: El Maresme
CATALUNYA.

Tan sols queden aquests arcs, ja que la majoria del seu trajecte era subterrani, construït entre els segles II- III d.C. encara que hi ha discrepàncies sobre aquesta data. Donava servei a unes desenes de viles que hi havia al seu voltant.





PERFIL D'UN DELS ARCS





                                         RESTES DE L'ESPÈCULUM.



He volgut ensenyar aquests aqüeductes perque sempre que en parlem d'ells ens venen al cap els més famosos, l'aqüeducte de Segòvia, els diferents que hi trobem a Roma, el de Tarragona, el de Pont du Garde a la Provence..., Sobretot per saber la diferència dels trams segons el territori que estiguin travessant.


dijous, 9 de març del 2017

EL ROMÀNIC DE LA VALL DE BOÍ, II PART.


Totes les esglésies que trobareu en aquesta entrada son aquelles que no les obren fins que no ens trobem a Setmana Santa, es per això que no mes he pogut posar fotografies dels seus exteriors, tot i així no deixa de ser una bona informació visual. Recordeu però que en el centre d'interpretació us donaran tota la informació necesaria per poder visitar-les.


BARRUERA.

Església de Sant Feliu de Barruera, tot i que l'edifici es del segle XI, per desgràcia ens trobem que ens passa en la majoria d'ells, i es que la transformacions de les diferents èpoques ens han deixat unes esglésies modificades, encara bo que moltes de les intervencions de restauració dels últims anys han fet desapereixer elements arquitectónics relativament moderns.
Es un edifici d'una sola nau i un absis, tot i que sobre surt un braç en forma de transsepte i acabat en una absidiola, aquest transsepte esta cobert amb volta de canó i la nau amb una volta peraltada i arcs torals.
El campanar es de planta quadrada.
La porta d'entrada esta oberta a la façana de ponent i te un porxo amb uns arcs de mig punt.










DURRO.

Església de la Nativitat de Durro., es del segle XII, però es va reformar al segle XIII, les seves dimensions son força importants. Es d'una sola nau llarga i estreta coberta amb volta de canó.També té un porxo a la banda meridional i amb unes arcades, es però un element posterior a l'edificació de l'església.
El campanar es una torre quadrada amb cinc pisos amb arcuacions cegues tot i que ha patit moltes modificacions.








COLL

Església de l'Assumpció de Coll es un edifici del segle XII i avui forma part del cementiri del petit poble. església d'una sola nau amb absis semicircular i coberta amb volta de canó. La porta d'entrada es a la façana occidental decorada amb dues arquivoltes amb columnes, amb capitells treballats. A la clau de l'arquivolta hi trobem un crismó encastat.
El campanar es troba adossat a l'església i es està format per dos pisos.









                                             DETALL DEL CRISMÓ DE LA FAÇANA.



CARDET.

Santa Maria de Cardet, actualment Nostra Senyora dels Àngels. Potser aquesta església datada al segle XIII, com la resta es d'una sola nau i amb un absis semicircular a fora, a la seva entrada ens trobem un porxo amb arc de mig punt.
A l'interior hi ha un retaule barroc que amaga la part interna de l'absis. El frontal de l'altar es una reproducció d'una pintura amb escenes de la Nativitat, l'autentic el trobareu al MNAC.
Aquesta es potser l'esglesia més difícil de poder visitar per fora, ja que la seva situació es força peculiar.









A més d'aquestes esglésies, trobareu per la vora algunes més , tot i que el seu accés segons l'època de l'any pot ser més complicat.
Sens cap mena de dubte, la millor època es aquella que ens permet fer la ruta a peu.

dimarts, 7 de març del 2017

COMERÇOS EN EDIFICIS SINGULARS . II


BOTIGA DE XOCOLATES ( PARIS )
                             
FAÇANA AMB UN MAGNIFIC ESGRAFIAT I PINTURES EN LA SEVA PART INFERIOR.

Mirada des de lluny aquesta façana esgrafiada dona la sensació de ser un tapís, o qualsevol suport tèxtil pintat o brodat.
El contrast amb la part inferior es força gran, sembla que siguin petits quadres pintats sobra porcellana.

















dijous, 2 de març del 2017

EL ROMÀNIC DE LA VALL DE BOÍ, 1 PART.

LA VALL DE BOÍ.

Tot el conjunt de les esglésies romàniques de la vall són Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des d'el Novembre de l'any 2000. En total són nou esglésies situades als diferents municipis de la Vall de Boí.
Les esglésies i llocs de la vall de Boí foren venuts i bescanviats cap a l'any 1064 pels comtes del Pallars Sobirà Artau i la seva muller Llúcia de la Marca, als comtes del Pallars Jussà, Ramon IV i la seva dona Valença de Tost, juntament amb el castell d'Erill la Vall i altres possessions.

MUNICIPI: La Vall de Boí.
COMARCA: Alta Ribagorza.
LLEIDA.



SANTA MARIA DE TAÜLL.

Construïda al segle XI i consagrada a l'any 1123.
Església romànica de planta basilical, però reformada en època barroca, es un edifici de tres naus amb columnes cilíndriques i tres absis semicirculars.
La torre campanar es de quatre pisos amb finestres geminades i arcuacions llombardes.
La decoració pictòrica es troba des de l'any 1922 al Museu d'Art de Catalunya.

                                              VISTA DELS ABSIS I DEL CAMPANAR.



                                VISTA DE LA PLANTA BASILICAL I DE L'ABSIS.




                                  LES PINTURES DE SANTA MARIA, ELS REIS I ELS APÒSTOLS.


                                           
                                                   SOSTRE A DOS AIGÜES I DE FUSTA.



                                          RESTES DE PECES MEDIEVALS.
                   


                                         PINTURES DE LA PARET LATERAL.




SANT CLIMENT DE TAÜLL.

L'esglèsia de Sant Climent es molt similar a la de Santa Maria de fet la seva consagració es diferencia d'un dia am la primera, tot i que ens pot semblar estrany hi hagué una església més, anterior a aquestes dues, però de la qual no hi ha vestigis però si noticies.
Com l'anterior es de planta basilical de tres naus i separades per columnes cilíndriques, amb coberta de fusta a dos aigües, amb una absis i dues absidioles. Amb un campanar de sis pisos de torre quadrada. Com l'anterior les seves fenomenals pintures, entre elles el famós pantocrator, i altres representacions les trobem al museu d'art nacional de Catalunya, podem gaudir de les seves reproduccions in situ, i l'hora d'un anomenat maping, una tecnologia d'ultima generació que ens transporta al moment de màxim esplendor de les pintures murals.

                                                 VISTA DE SANT CLIMENT.



                                                        PINTURES DE L'ABSIS.









                                                            PUJADA AL CAMPANAR.










SANT JOAN DE BOI.

Construïda al segle XI, es un edifici de tres naus, amb tres absis semicirculars i com totes elles amb coberta de fusta. Malahauradament es una església que ha soferts múltiples transformacions i reformes.
L'estructura original tant sols té un dels absis i el campanar, que és de planta quadrada, amb una decoració llombarda.
Les pintures originals les trobareu al MNAC a Barcelona.

                       ENTRADA AL POBLE PER LA MURALLA MEDIEVAL.


                                                VISTA DE L'ESGLÉSIA DE SANT JOAN.



                        PINTURES MURALS DE LA PORTA LATERAL DE L'ESGLÉSIA.





                                         VISTA DE L'INTERIOR DE L'ESGLÉSIA.





                                       DETALL DE L'ORNAMENTACIÓ DE LES FINESTRES.







SANTA EULÀLIA D'ERILL LA VALL.

Construïda al segle XII, es una església d'una sola nau amb una capçalera que anomenem trilobulada, això vol dir que hi trobem un absis central i dues absidioles laterals que formen part del braç del creuer.
Devia de tenir una coberta de volta de canó però es creu que probablement va caure i fou substiuida por una coberta de fusta.
El campanar es de sis plantes amb finestres geminades, arcuacions cegues i fris de serra de dents, potser podríem dir que es el campanar més bonic de la vall de Boi.


                                            ENTRADA LATERAL DE L'ESGLÉSIA.





                                                CAPÇALERA TRILOBULADA.



        INTERIOR I ESCENA EN FUSTA DEL DAVALLAMENT DE LA CREU.


El devallament de la creu es tot un conjunt de figures en fusta d'època romànica, segurament es trobaven dalt d'una biga com trobem actualment aquesta reproducció. Cinc d'aquestes figures les trobem al Museu episcopal de Vic i les altres dues al MNAC.