Trobar-te davant de la portalada de l'església de Santa Maria de Ripoll et permet gaudir d'una de les millors obres escultòriques del romànic català i del romànic en general.
Actualment el que fou un dels monestirs més importants del comtats catalans és una església parroquial, ja que la comunitat monàstica va abandonar el cenotafi al segle XIX, després d'èpoques de destrucció degut a terratrèmols, guerres, pillatges i tota mena de saquejos.
El monestir fou fundat per ordre de Guifré el Pilós comte de Barcelona l'any 879, quan l'any 1008 es escollit com abat de Ripoll i Cuixà, Oliba, fou quan l'escriptorium assolit el seu millor moment. Es el segle XIII, quan comença el seu decliu lentament.
La seva restauració comença cap al 1863, primer es consagrà l'església que acabaria sent església parroquial, i més endavant es seguiria per la resta del conjunt arquitetònic, aquesta tasca la dugué a terme l'arquitecte Elies Rogent, com era normal en aquella època algunes parts que es referen no son fidels a l'original, en aquest cas ens trobem un cimbori que no hi era, unes columnes que separen les naus també inventades. Tot i que es pot ser crític amb la reconstrucció, també es cert que actualment podem gaudir de tot el conjunt monumental.
MUNICIPI: Ripoll.
COMARCA: Ripoll.
BARCELONA.
FAÇANA DE L'ESGLÉSIA.
La portalada de l'església que és la part més interessant, i per sort és l'original; té forma d'arc triomfal i es construí al S. XII, encara podem observar les restes de policromia d'algunes de les escultures.
Podem veure fàcilment diferents passatges de l'antic testament i del nou.
EL CLAUSTRE.
Algunes de les seves quatre galeries han estat totalment reconstruïdes , tant sols una d'elles es troba els capitells originals.
L'ESGLÉSIA DE SANTA MARIA.
EL CIMBORI.
Durant molt de temps el monestir fou el lloc escollit pels comtes catalans com a lloc d'enterrament i per tant panteó, malauradament durant el segle XIX va patir tot un seguit de saquejos que feren que algunes de les tombes foren espoliades i destruïdes, i les despulles que contenien foren escampades. Algunes d'elles són cenotafis.
SARCÒFAG DEL COMTE DE BARCELONA GUIFRÉ EL PILÓS.
RAMON BERENGUER III
SARCOFEG DE BERNAT TALLAFERRO.
COMTE DE BESALÚ.
També hi fou enterrat el comte Ramon Berenguer IV, les seves despulles es trobaven dins d'urna de fusta, actualment desapareguda, arran dels episodis de destrucció que patí el monestir.
EXTERIOR DEL CONJUNT MONÀSTIC.
Dins el museu a tocar del monestir trobareu un audiovisual de la vida i l'evolució del monestir.
Actualment algunes de les antigues dependències com l'escriptorium formen part de l'ajuntament.
