divendres, 27 de setembre del 2013

UNA ALTRA FORMA DE DECORAR


D'un temps per aquí ha renascut l'afició a fer mitja i ganxet i també el brodat. Però amb un aire nou, aplicat d'una altra manera alguna cosa diferent a com ho usaven les nostres àvies i mares.
I quin millor ús, ara que ve la tardor, que  utilitzar-ho per donar calidesa a la nostra llar! I , per descomptat un nou aspecte als nostres mobles.


Aquí us deixo unes mostres:

Vist a http://www.sallynencini.com



Vist a http://sannaochsania.blogspot.com.es



Vist a http://www.ruthcross.com/projects13/knittedhome.html

diumenge, 15 de setembre del 2013



CADIRA THONET

Michael Thonet ( Alemanya,1796). Fou constructor i pioner en el disseny industrial de mobles, però sobre tot destaca per la producció de la famosa cadira nº14 o la cadira de cafè. El disseny dels seus mobles es caracteritza per la seva curvatura, aconseguida gràcies a la tècnica del vapor, que va trigar anys en poder perfecciona i per tant aplicar.El seu èxit va ésser enorme, i molts dels seus models es popularitzaren fins ven entrat el segle XX.
Doncs bé, aquesta cadira seria un de tants models del seu catàleg,de fet les peces no tenien nom sinó un número de catalogació.

Aquesta en concret es va comprara la botiga de F.Castelltort, anomenada Mobles de Viena, al carrer Pelayo 56 de Barcelona. Encara conserva el seu número de serie com podeu observar 981. Podria ser que el cul no fos l'original ja que la majoria eren de reixeta,però tot i així també es conserva el número en llapis blau que li van donar el 308.




Detall  del respatller de la cadira on podem observar els petits forats, solcs, desgast  del vernís. Fins i tot algun pedaç afegit.





Encara conserva  l'etiqueta de la botiga on es va comprar.



Doncs la feina que vam fer va ser la de sempre: decapar per extreure la brutícia acumulada, les restes de vernís, tot seguit amb paper polir tota la cadira, i per sort no hi havien corcs, tot i així li vam fer un preventiu. 

Un cop preparada la fusta l'acabat final va ser amb cera incolora per no alterar el seu color real. Per cert els solcs i forats els vam deixar, ja que l'estructura és prou forta i així se li veu el pas del temps que a nosaltres ens agrada que es vegi.

Detalls  de les diferents parts de la cadira thonet un cop desmuntada per treballar-la.

 

Número de serie de la cadira.


I aquesta és la nostra cadira thonet un cop acabada, perfecta per tornar-la a lluir en qualsevol racó.

dijous, 18 de juliol del 2013

MARCO ANTIGUO


Aquest marc dels anys 30 estava molt deteriorat. 



posterior









Després de molts anys d'ús havia sofert reparacions molt agressives: capes de betum de judea que ho enfosquien totalment, caigudes que li havien fet saltar fragments i reconstruccions amb materials inadequats.



L'estructura, per sort estava en molt bones condicions. 
El desajustament d'una de les unions es va arreglar fàcilment amb cua  i uns sergents.

Després de la neteja del betum de *judea, van aparèixer decoracions en daurats a les zones del relleu.





Una vegada es van retirar dels afegits en el relleu decoratiu , es va procedir a la reconstrucció del mateix. Com era molt poc el que faltava, es va emplenar l'espai amb pasta de fusta i, una vegada seca, se li va donar la forma de fulla.





A continuació es va procedir a daurar-lo, utilitzant una pintura a l'aigua del color més semblant a l'original.

Es va donar una capa de goma laca lleugerament tenyida a les zones de color marró -vermellós.
Finalment es va aplicar una mica de betum de judea sobre els daurats.
Aquest marc donarà nova vida a la fotografia que tenia!. O, pot ser que serveixi com a marc d'un mirall, i serveixi per donar èmfasi a  la nostra imatge reflectida.





dimarts, 9 de juliol del 2013

RUTA DEL CISTER I

SANTES CREUS.

Es un dels monestirs més grans i ben conservats del conjunt cistercenc que es pot visitar a Tarragona.
Es va fundar al 1168 i va ser un centre d'estudis i de colonització dels territoris. La vida monàstica no es va interrompre mai fins que definitivament va acabar a l'any 1835.

 
Entrada al recinte del monestir.


Plaça i font davant de l'esglèsia.


La façana de l'esglèsia i les muralles 
que envoltaven al monestir per protegir-lo.


La característica principal de l'arquitectura cistercenca és la senzillesa de linees i absència d'ornamentació supèrflua que pugui distreure als monjos, ja que la vida als monestirs està basada en l'orde de Sant Benet, treballar i pregar.

EL CLAUSTRE



Interior de la galeria del claustre,amb el lavatori dels monjos


 Detall dels capitells del claustre.

La zona noble del monestir té un petit palau per hostatjar als visitants nobles. Destaquen les columnes i els arcs de mig punt amb petites columnes i senzills capitells


EL DORMITORI
        
El dormitori dels monjos era una sala comú què es dividia en cel.les individuals. Es una gran sala amb arcs apuntats il.luminada per finestres d'arcs ogivals, el sostre és de doble vessant i descansa sobre onze arcs diafragma.



LA SALA CAPITULAR

La planta d'aquesta sala és quadrada i coberta amb nou creueries que es sosté per quatre columnes cilíndriques al centre.



DETALL DE LA PORTA LATERAL DE L'ENTRADA A L'ESGLESIA.

Entrada des de el lateral del claustre. Es pot veure un conjunt escultòric gòtic.



INTERIOR DE L'ESGLESIA.

L'esglesia és de planta llatina amb tres naus i cincs capelles abacials. L'altar és d'época barroca i substitueix al que hi havia d'época gòtica. Destaca la gran rosassa romànica de la façana.




TOMBA DEL REI PERE EL GRAN.

La tomba del rei Pere és una magnifica banyera de pòrfir vermell amb una tapa ornamentada amb tot un conjunt escultòric gòtic.


El complexe del monestir també està compost per altres dependències, com ara la torre del rellotge adossada a l'esglesia, un segon claustre al voltant de la residencia reial, l'hospital, el refectori i les cuines, la biblioteca.... A més es pot completar la visita amb un audiovisual on s'explica la vida al monestir, acompanyat de colors, olors, i  sons, tot això envoltat per els objectes quotidians de l'época.























divendres, 28 de juny del 2013

TAULETA AUXILIAR

                                 

La volien llençar a les escombraries, per que estava bruta, amb el sobra mullat i tacat, però sempre hi ha gent que veu posibilitat a les coses. i així ha estat.







Be, doncs vam començar traient-li tota la pols, teranyines i fins i tot restes de fang, tot seguit vam començar a decapar el sobre, i ens vam trobar una sorpresa agradable, era fusta noble amb unes vetes molt maques, però la resta de la taula era de faig, i encara que no presentava cap foradet que ens pogués indicar que hi havien xilòfags, decidirem fer una bon contrast,  pintaríem l'estructura de color turquesa i deixaríem el sobre en el seu color natural.



Aquest es el resultat final, el sobre acabat en goma laca i cera natural i l'estructura en un preciós color turquesa, ens oblidàvem, el seu interior es pot obrir, el vam polir i tractar igual que el sobre, i per que quedés a joc vam optar per col.locar unes estovalles individuals de bambú.





Per cert que aquesta tauleta de centre, serà perfecta per guardar el comandament de la tele, els carregadors de mòbils, ordinador etc..