Aquesta ha estat una feina entre arqueològica i de restauració, i això ho diem per que ha estat divertida la seva restauració. Quan la vam examinar ens vam adonar que sota la espantosa pintura marró, es podia observar una pintura verda; així que ens vam fer una petita cata i ens va encantar el color verd que va sortir. Després veure que no hi havia cap foradet que ens indiqués que hi havia corcs i que la fusta estava en perfectes condicions, ens vam posar a extreure la capa de pintura marró per deixar al descobert la de color verd; tot i així vam deixar en algunes zones la fusta de pí al descobert, i també restes de la pintura marró, així li donava un aire més antic i rústic.
El verd es clarament de començament del s.XX i el tipus de pintura es la de l'època a l'oli, són pintures que costen molt de decapar, de fet això ens ha anat perfecte.
Ha sido un trabajo divertido ya que descubrimos que debajo de la espantosa pintura marrón aparecía un verde de una tonalidad muy atractiva. Así que después de comprobar que la madera de pino estaba en perfectas condiciones y que no hacía falta hacer ningún tratamiento, empezamos a extraer la pintura marrón hasta que dejamos al descubierto el verde antiguo, en algunas pequeñas zonas dejamos la madera al descubierto y restos de la pintura marrón, así le daba un aire rústico antiguo.
A mig procés de la restauració, veiem la tonalitat del verd.
I això és el resultat final, llest per el seu nou servei, penjar plantes per assecar-les.
Ahora ya se puede utilizar para colgar plantas aromaticas y secarlas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada