Encara que la restauració ha quedat en un segon terme, de tant en tant sempre es troba alguna peça personal, familiar o dels amics; i aquesta és una d'elles.
Es tracta d'un petit tamboret de fusta de pi dels anys 70, forma part d'un conjunt de quatre, aquest en concret es troba força malmès, sobre tot el vernís una mica brut i descolorit, a mes era un vernís d'aquells brillants que no son gaire afavorits per peces rústiques com aquestes, el seu aire muntanyenc fins i tot de cabana pirinenca o alpina, demana més un acabat en cera per ressaltar la seva rusticitat.
ABANS DE LA RESTAURACIÓ.
UN COP POLIT EL TAMBORET.
UNA MÀ DE PROTECCIÓ I NUTRICIÓ A LA FUSTA.
UN BON ACABAT AMB CERA NEUTRA.
Bé, doncs ja pot tornar a lluir millor que abans, només cal trobar el lloc perfecte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada