TAULETA AUXILIAR

BANQUETA DE PIANOLA

Aquesta peça, ja l'havíem restaurat, era una antiga banqueta de pianola que després es va convertir en una tauleta auxiliar per col·locar-la a l'entrada d'una casa.
El problema es que a sobra es varen posar testos amb plantes, a més a més quan es fregava el terra no s'anava amb gaire cura, i això a fet que tant el sobre com les potes estiguin plenes de taques blanques, que són les gotes d'aigua, però a més trobem tot de ratllades al sobre fets per les fundes dels testos de les plantes, i molts copets a la part inferior de les potes.

 

                  Detall del sobre on es poden apreciar les taques blanques i les ratllades.

 

 

Detall de les potes, amb taques blanques

 

 

La fusta de la banqueta és de roure, amb una tonalitat daurada, és una fusta que un cop neta i acabada dóna la sensació de lluminositat, el sobre va ser al final una restauració completa, ja que el van polir molt a fons degut a que les ratllades eren molt profundes, la resta de la peça pràcticament va ser el que anomenen un repàs.

 

La banqueta un cop restaurada.

 

 

Detall del sobre restaurat.

Una petita curiositat, la pianola és un piano mecànic que permet la reproducció automàtica de la música perforada en un  de paper, en realitat es pot tocar també com si fos un piano. La veritat es que la invenció  instrument no es pot atribuir a una sola persona, ja que al llarg dels temps s'introduiren diferents mecanismes. El que si podem assegurar es que tots aquests mecanismes van ser inventats durant la segona meitat del s.XIX.

 

I

 

 

 

PEU DE LAMPARA DE TAULETA DE NIT

LAMPARETA DE NIT.


Tornem a treballar una altra peça de metall, aquest cop una lampareta de nit dels 50 anys feta en plata, com es pot veure tota ella estava molt ennegrida, és el típic problema de la plata, però s´afegia al problema petites taques verdoses que no es podien extreure.

Volvemos a trabajar con metal, esta vez es un lamparita de plata de los años 50, com se puede ver estaba muy enegrecida , es el problema de la plata, però mas preocupante eran las pequeñas manchas verdosas.

 

 

 

 

 

 

 

Doncs després de treballar manualment amb diferents tècniques, el resultat va ser espectacular.

Ara pot lluir tot el seu encant, tant sols falta trobar una bonica pantalla i quedarà perfecta en qualsevol lloc, potser damunt d'una  tauleta de nit en una habitació o en una saleta o passadís.

 

Después de trabajar manualment con diferentes técnicas, el resultado fue espectacular. Sinceramente ahora puede lucir todo su encanto, tan solo se ha de encontrar una bonita pantalla y el lugar perfecto.

 

 

 

 

Treballar el metall, no sempre és fàcil, però els resultats són generalment espectacular, i creiem que aquesta peça és una de les que millor ho demostren.

 

Trabajar el metal no siempre es fàcil, però recompensa los resultados que suelen ser espectaculares. 

 

 

 

 

 

SAFATA DE METALL

SAFATA DECORATIVA

Es van portar aquesta safata decorativa dels anys 40, el seu problema era que estava molt bruta, amb restes de productes per la neteja que no havien estat els més adequats per el material que estava feta, es alpaca, i tot i que té certa semblança amb la plata, no té les mateixes característiques que aquesta.
L'alpaca és una barreja de coure, niquel i zenc.

Cuando nos trajeron esta bandeja decorativa de los años 40, lo primero que miramos fue si era de plata o de alpaca, ya que aun que son parecidas, no tienen nada que ver. La alpaca es una aleación de cobre, niquel y zinc, es por eso que se deben tratar de una manera diferente.

 

DETALL DE LA DECORACIO FLORAL.

 

 

 

VISTA DE LA PART POSTERIOR DE LA SAFATA. 

 

 

 

 

Doncs després d'examinar la peça i saber que era d'alpaca ens vam ficar de cap a la seva neteja. Hem optat per fer-la química, que és ràpida i fàcil. Un cop acabat aquest procés tant sols ens quedava abrillantar la peça.

 

 Después de examinar la pieza y ver que efectivamente era de alpaca, nos pusimos manos a la obra y empezamos a limpiarla. Nuestra opción fue relizar una limpieza química, fácil y rápida, pero que no dañara el metal. Una vez terminada ésta sólo quedaba abrillantar la bandeja.

 

 

 

 

 

 

DETALL  DE LES FLORS UN COP NETES.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

BON CAP DE SETMANA

 PAISATGE D'HIVERN

Estem entrant plenament en aquesta estació, comencem a trobar paisatges idíl·lics i que veritablement ens acaben inspirant en certa manera a l'hora de treballar. Ens deixem portar per els colors, la llum i fins i tot per les olors, per que l'olor del fred acompanyada de l'olor de la llenya de les llars de foc, també ens atrapa i inspira.

Casi estamos ya entrando en pleno invierno, y los paisajes que nos vamos encontrando, junto con los colores y los diferentes olores acaban inspirando nuestro día a día, inclusive en nuestro trabajo.

PETITA TAULETA AUXILIAR

BANQUETA DE PIANO

Originalment era una banqueta de piano,com que estava arraconada vam decidir donar-li un altre us,i que sobre tot les seves formes ondulants tornessin a lluir.

 

 

 Primer de tot vam treure el seient de plàstic negre i per fer-ho vam haver de retirar tots els petits claus amb que estava fixat el plàstic a la fusta, després vam buidar tot el seu interior de goma escuma i una fullola que li donava consistència.

 

Detalls de la banqueta, un cop extret tots els materials que componien el seient.

 

 

Com que l'estructura tenia alguns petits forats de corcs vam passar  a fer el tractament de desinfecció

 amb un producte específic, un cop acabat el procés tocava polir per enretirar tot el vernís que per sort estava en força mal estat i saltava amb facilitat.

Ens agradava la seva estructura i vam pensar que el blanc ressaltaria les seves formes i a l'hora li donaria un aire més informal; doncs fet.

 

 

El seient que llavors es convertiria en sobre , presentava problemes, el primer eren les restes de cola, que s'havia fet servir per enganxar la goma escuma i ni polint amb màquina (particularment no toquem la màquina si no és un cas així, sempre a mà!); com que era una fullola la decisió va ser ràpida, col.locar una altra a sobra, tenyir, capa de protecció i acabat amb cera natural; i per que no es veies el voltant de les dues fulloles,un acabat rústic i natural i creiem que diferent, cordó natural de cànem, ara ja podem dir que és un petita tauleta auxiliar.

 

La tauleta ja acabada.

 

 

 

Detall del voltant del sobre amb la corda de cànem

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

NADAL

BON NADAL

Ens agrada molt com ha quedat la restauració de les portes d'aquesta casa, tant les de fusta massissa que tanquen la casa des de el carrer, com les de fusta i vidre decorat que donen pas a l'interior de la casa. La decoració nadalenca havia d'esser sòbria i elegant ,la garlanda verda i la pinya amb fruits vermells ens dona la benvinguda i a l'hora atreu tots els bons desitjos i noves experiències per aquest nou any que ja estem apunt de començar.

Nos gusta la restauración de los dos pares de puertas de esta casa,las primeras de madera maciza y las segundas que dan paso al interior de la casa con los cristales decorados. La sobriedad de la decoración navideña le da un toque de elegancia, la guirnalda verde y la bola vegetal con frutos rojos nos da la bienvenida y atrae todo lo bueno que nos depara este año que ya está a punto de empezar.

 

 

 

 

 

 

PENJADOR

Aquesta ha estat una feina entre arqueològica i de restauració, i això ho diem per que ha estat divertida la seva restauració. Quan la vam examinar ens vam adonar que sota la espantosa pintura marró, es podia observar una pintura verda; així que ens vam  fer una petita cata i ens va encantar el color verd que va sortir. Després  veure que no hi havia cap foradet que ens indiqués que hi havia corcs i que la fusta estava en perfectes condicions, ens vam posar a extreure la capa de pintura marró per deixar al descobert la de color verd; tot i així vam deixar en algunes zones la fusta de pí al descobert, i també restes de la pintura marró, així li donava un aire més antic i rústic.

El verd es clarament de començament del s.XX i el  tipus de pintura es la de l'època a l'oli, són pintures que costen molt de decapar, de fet això ens ha anat perfecte.

Ha sido un trabajo divertido ya que descubrimos que debajo de  la espantosa pintura marrón aparecía un verde de una tonalidad muy atractiva. Así que después de comprobar que la madera de pino estaba en perfectas condiciones y que no hacía falta hacer ningún tratamiento, empezamos a extraer la pintura marrón hasta que dejamos al descubierto el verde antiguo, en algunas pequeñas zonas dejamos la madera al descubierto y restos de la pintura marrón, así le daba un aire rústico antiguo.

A mig procés de la restauració, veiem la tonalitat del verd.

 

I això és  el resultat final, llest per el seu nou servei, penjar plantes per assecar-les.

Ahora ya se puede utilizar para colgar plantas aromaticas y secarlas.