NADAL

BON NADAL

Ens agrada molt com ha quedat la restauració de les portes d'aquesta casa, tant les de fusta massissa que tanquen la casa des de el carrer, com les de fusta i vidre decorat que donen pas a l'interior de la casa. La decoració nadalenca havia d'esser sòbria i elegant ,la garlanda verda i la pinya amb fruits vermells ens dona la benvinguda i a l'hora atreu tots els bons desitjos i noves experiències per aquest nou any que ja estem apunt de començar.

Nos gusta la restauración de los dos pares de puertas de esta casa,las primeras de madera maciza y las segundas que dan paso al interior de la casa con los cristales decorados. La sobriedad de la decoración navideña le da un toque de elegancia, la guirnalda verde y la bola vegetal con frutos rojos nos da la bienvenida y atrae todo lo bueno que nos depara este año que ya está a punto de empezar.

 

 

 

 

 

 

PENJADOR

Aquesta ha estat una feina entre arqueològica i de restauració, i això ho diem per que ha estat divertida la seva restauració. Quan la vam examinar ens vam adonar que sota la espantosa pintura marró, es podia observar una pintura verda; així que ens vam  fer una petita cata i ens va encantar el color verd que va sortir. Després  veure que no hi havia cap foradet que ens indiqués que hi havia corcs i que la fusta estava en perfectes condicions, ens vam posar a extreure la capa de pintura marró per deixar al descobert la de color verd; tot i així vam deixar en algunes zones la fusta de pí al descobert, i també restes de la pintura marró, així li donava un aire més antic i rústic.

El verd es clarament de començament del s.XX i el  tipus de pintura es la de l'època a l'oli, són pintures que costen molt de decapar, de fet això ens ha anat perfecte.

Ha sido un trabajo divertido ya que descubrimos que debajo de  la espantosa pintura marrón aparecía un verde de una tonalidad muy atractiva. Así que después de comprobar que la madera de pino estaba en perfectas condiciones y que no hacía falta hacer ningún tratamiento, empezamos a extraer la pintura marrón hasta que dejamos al descubierto el verde antiguo, en algunas pequeñas zonas dejamos la madera al descubierto y restos de la pintura marrón, así le daba un aire rústico antiguo.

A mig procés de la restauració, veiem la tonalitat del verd.

 

I això és  el resultat final, llest per el seu nou servei, penjar plantes per assecar-les.

Ahora ya se puede utilizar para colgar plantas aromaticas y secarlas.

MIRALL

Aquest mirall  va ser comprat a una botiga de brocanters.  Els colors no eren gaire atractius i els seus amos  van. decidir  canviar-los.

Este espejo fue comprado en una tienda de almoneda, Tenía unos colores poco atractivos, y sus dueños decidieron cambiarlos.

DETALLS DEL MIRALL

Un cop desmuntat el vidre, es va procedir a comprobar l'estat d'aquest i de tota la seva estructura del marc, van començar amb la pintura. 

Vam decidir uns colors que donaven més llum a la peça. Els colors escollits ens recorden als mobles d'época, típics de l'estil rococó, però sobre tot els de la rusia dels zars: el blau, el blanc i el platejat.

Una vez desmontado el vidrio, se procedió a comprobar el estado del mismo y de la estructura del marco, sguió la pintura.

Se escogieron unos colores que daban luz a la pieza. Estos recuerdan a los  de los muebles de época, típicos del arte rococó, pero sobre todo a los de la rusia de los zares: azul, blanco y plateado.

Llàstima que a les fotos no es veu molt bé el platejat!.

¡Es un pena que en las fotos  no se vea muy bien el color plateado!

RUTA DEL CISTER II

REIAL  MONESTIR DE SANTA MARIA DE POBLET

Poblet és un monestir de monjos cistercencs fundat al 1150 en època de Ramon Berenguer IV. Al 1835 va ésser abandonat degut a la llei de Mendizabal, la famosa llei de desamortització, i fou refundat al 1940, per monjos del mateix orde vinguts d'Itàlia. Es pot dir que el monestir ens ha arribat gairebé intacte fins a l'actualitat.
Poblet es troba al terme municipal de Vimbodí, pròxim a Montblanc (Tarragona)
El monestir es va construir com un recinte fortificat, amb un palau i un panteó reial on hi reposen els reis de la corona catalano-aragonesa.

Entrada al monestir amb les seves imponents torres i la façana de l'esglesia

Un cop traspassem la porta del recinte enmurellat, ens trobem devant d'un petit pati que ens porta fins una entrada que dòna directament al claustre del monestir. Aquest es va començar a construir al s.XIII i que va durar tot ell

Un cop entrem per aquesta magnifica porta ens trobem en el magnific claustre del s.XIII.  Aquest claustre, està envoltat per un porxo amb voltes de creueria i grans finestrals per on entra la llum del sol, com que la seva construcció durà tot el sXIII ens trobem representat l'estil romànic i gòtic
.

Sala Capitular

L'antiga cuina del monestir i l'actual menjador dels monjos

 

 

 

Després de fer tota la volta al claustre entrem dins de l'esglesia, on podem contemplar el magnific retaule de que ens trobem a la capçalera de l'absis central.

 

L'esglesia major i altres llocs el monestir serviren de lloc d'enterrament de monarques,infants i altres persones de la familia catalano-aragonesa, de membres d'altres importants nissagues nobiliaries.

Trobem les tombes del rei Jaume el Conqueridor. Pere el Cerimonios ...

 

CONSOLA

Avegades ens hi arriben peces a mig fer. Sol passar que la gent s'engresca i decideixen restaurar o recuperar objectes, però després se'n adonen que no és una feina tant fàcil,o fins i tot que no tenen prou temps per poder finalitzar- la . Aquest seria un d'aquests exemples.

A veces nos llegan piezas a medio hacer. Suele pasar que la gente se ilusiona y deciden restaurar o recuperar objetos, pero después se dan cuenta de que no es una trabajo fácil o, incluso, que no tienen suficiente tiempo para acabarlos. Este sería el caso de esta pieza.

La consola estava pintada amb una emprimació en blanc, havien tapat els forats fets pels corcs amb una massilla de color negre, i el calaix encara tenia restes de massilles i de pintures de diversos colors.

La consola  estaba pintada con una imprimación en blanco, habían tapado los agujeros hechos por la carcoma con una masilla de color negro, y el cajón tenía restos de masilla y de pintura de diversos colores.


Detall de la part frontal del calaix i de l'estructura del moble.

Detalle de la parte  frontal del cajón y de la estructura del mueble.

Detall de la part interna del calaix, que presentava restes de paper adhesiu i de massilla al seu voltant.

Detalle de la parte interna del cajón que presentaba restos de papel vinílico y de masilla por toda la estructura lateral.

I aquest és el resultat final: un blanc nòrdic, amb un de punt de blau i el contrast del calaix en fusta natural que fa que ressaltin els dibuixos treballats al seu frontal. Particularment haguesim deixat el sobre en el seva fusta original per donar encara més un contrast de fusta i blanc blavós que li dona un aspecte rústic, però molt elegant.

Y este es el  resultado final: un blanco nórdico, con un punto de azul y el contraste del cajón en madera natural que hace que resalten los dibujos trabajados en su frontal. Particularmente hubiéramos dejado el sobre en su color natural para dar  un mayor contraste mayor entre la madera y el blanco-azulado que la da un aspecto rústico, pero muy elegante.

Detalls de la consola.



ÁMFORA- ROMANA

Antigament els pescadors extraient objectes del mar amb les seves xarxes. Moltes acabaven decorant les cases.
Aquesta àmfora , després de molts anys en un racó deixant-se admirar necessitava una mica de neteja i consolidació.
D'una alçada de uns 80 cm. i un pes considerable, amb una gran quantitat de petxines molt delicades, el major problema va ser manipular-la i recolzar-la.

 Algunes petxines estaven mig soltes i van acabar desprenent-se. Es van pegar amb cianocrilat.

Aquesta és l'àmfora un cop neta.Se li va posar una protecció de feltre per protegir-la del contacte amb el trípode metàl·lic.

PREMI

Per primer cop hem rebut un premi i ens fa molta il.lusió!

Volem agrair a L'antiga de Ripoll que s´hagin en recordat de nosaltres, ja que fa tant sols un any que vam començar.

Es tracta del premi Liebster Award. S'atorga als blogs de nova creació o amb menys de 200 seguidors. La finalitat és que augmentin les seves visites i promocionar-los.

El difícil és escollir-los (se suposa que han  de ser 11 blogs)

La veritat és que no hem arribat a nomenar onze, no coneixem tants. Entre els blogs que seguim  hem escollit aquests sis. Els visitem i solem participar en ells. Us convidem al fet que els visiteu!

També pensem que amb el fet de nomenar-los ja és suficient per promocionar-los

Moltes gràcies pel premi i per la vostra visita!

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

!Por primera vez hemos recibido un premio y nos hace mucha ilusión!

Queremos agradecer a L'antigua de Ripoll que se hayan acordado de nosotras, puesto que hace tanto sólo un año que empezamos.

Se trata del premio Liebster Award. Se otorga a los blogs de nueva creación o con menos de 200 seguidores. La finalidad del mismo es que aumenten sus visitas y promocionarlos.

Lo difícil es escogerlos (se supone que tienen que  ser 11 blogs).

Bien es verdad que no hemos llegado a nombrar once, no conocemos tantos. Entre los blogs que seguimos  hemos escogido estos seis. Los visitamos y solemos participar en ellos.
!Os invitamos al hecho que los visitáis!

También pensamos que con el hecho de nombrarlos ya es suficiente para promocionarlos

¡Muchas gracias por el premio y por vuestra visita!

http://muyclara.blogspot.com.es/

http://decoambrosia.blogspot.com.es/

http://gan-chillo-de-manuela.blogspot.com.es/

http://anadieleamargaundulceencaceres.blogspot.com.es/

http://loverscrafts.blogspot.com.es/

http://crochet-et-crochet-de-fatima.blogspot.com.es

ULLASTRET

                 El  poblat iberic d'Ullastret es troba a la comarca de l'Empurdà i al poble del mateix nom, es troba bastit dalt  del puig de Sant Andreu, estava ocupat per la tribu del Indigetes. El poblat donava cabuda a una població força important ja que està considerat el més important de Catalunya. Es pot dir per tant que era una veritable ciutat. Per protegir-se es va murallar el recinte, amb una entrada principal i torres circulars o quadrades, és el que anomenem un oppidum. La ciutat va neixer al s. VI aC i per tant la muralla és d'aquesta época
                                                        Vista de les muralles i de les torres

Detall de la muralla i de les torres circulars.

Vista de la part interna de la torre i les escales que donaven accés a ella.

La ciutat tenia temples, edificis d'us públic com ara les cisternes i les sitges.

Les cisternes abastien d'aigua potable a tota la ciutat, era l'aigua de la pluja canalitzada fins aquests dipòsits, on quedava enmagatzemada.

Vista de la paret de la cisterna i el seu fons

Les sitges eren uns forats tallats a la roca i servien per enmagatzemar el gra, així quedaven protegits de la humitat i dels petits rosegadors.

Les cases ibèriques eren generalment rectangulars,compartimentades en diferents espais, aquests habitatges com tot el poblat s'adaptaven al relleu dels turons o puigs on es construïen. Generalment eren de planta baixa amb murs de basament i zocol de pedra, parets de tovot impermiabiltzades amb fang,paviment de terra batuda, bigues de fusta recobertes de branques i fang. Dins dels habitatges podem trobar forns, llars de foc, bancs construïts a les parets i diferent tipus de mobiliari fet de fusta.

I per últim trobem a la part més alta de la ciutat els diferents temples de la ciutat.

Aquest en concret seria el més antic, està datat en la primera meitat del s.IV aC. podem veure una gran sala interior precedida de l'avantsala amb entrada porticada amb columnes de basament de pedra.

A dalt del turó es troba el petit museu amb tot un seguit de peces que ens permet entendre l'evolució de tot aquest poblat.

                                                 

TARDOR

Donem la benvinguda a la tardor!

UNA ALTRA FORMA DE DECORAR

D'un temps per aquí ha renascut l'afició a fer mitja i ganxet i també el brodat. Però amb un aire nou, aplicat d'una altra manera alguna cosa diferent a com ho usaven les nostres àvies i mares.

I quin millor ús, ara que ve la tardor, que  utilitzar-ho per donar calidesa a la nostra llar! I , per descomptat un nou aspecte als nostres mobles.

Aquí us deixo unes mostres:

Vist a http://www.sallynencini.com

Vist a http://sannaochsania.blogspot.com.es

Vist a http://www.ruthcross.com/projects13/knittedhome.html

CADIRA THONET

Michael Thonet ( Alemanya,1796). Fou constructor i pioner en el disseny industrial de mobles, però sobre tot destaca per la producció de la famosa cadira nº14 o la cadira de cafè. El disseny dels seus mobles es caracteritza per la seva curvatura, aconseguida gràcies a la tècnica del vapor, que va trigar anys en poder perfecciona i per tant aplicar.El seu èxit va ésser enorme, i molts dels seus models es popularitzaren fins ven entrat el segle XX.
Doncs bé, aquesta cadira seria un de tants models del seu catàleg,de fet les peces no tenien nom sinó un número de catalogació.

Aquesta en concret es va comprara la botiga de F.Castelltort, anomenada Mobles de Viena, al carrer Pelayo 56 de Barcelona. Encara conserva el seu número de serie com podeu observar 981. Podria ser que el cul no fos l'original ja que la majoria eren de reixeta,però tot i així també es conserva el número en llapis blau que li van donar el 308.

Detall  del respatller de la cadira on podem observar els petits forats, solcs, desgast  del vernís. Fins i tot algun pedaç afegit.

Encara conserva  l'etiqueta de la botiga on es va comprar.

Doncs la feina que vam fer va ser la de sempre: decapar per extreure la brutícia acumulada, les restes de vernís, tot seguit amb paper polir tota la cadira, i per sort no hi havien corcs, tot i així li vam fer un preventiu. 

Un cop preparada la fusta l'acabat final va ser amb cera incolora per no alterar el seu color real. Per cert els solcs i forats els vam deixar, ja que l'estructura és prou forta i així se li veu el pas del temps que a nosaltres ens agrada que es vegi.

Detalls  de les diferents parts de la cadira thonet un cop desmuntada per treballar-la.

 

Número de serie de la cadira.

I aquesta és la nostra cadira thonet un cop acabada, perfecta per tornar-la a lluir en qualsevol racó.