divendres, 27 de març del 2015

ROMÀNIC CATALÀ, CUIXÀ

SANT MIQUEL DE CUIXÀ

Aquest monestir fou fundat a l'any 878 sota el mandat de l'arxipreste Protasi. Es tracta d'un conjunt monumental preromànic i del començament del romànic.Va ser sota l'abat Oliba en el s.XI quan el monestir arribar al seu màxim apogeu.
La decadència començar als s.XIV-XVI., fins a la seva extinció a l'any 1793. Al llarg del s.XIX es venen parts del claustre als col.lecionistes fins al punt que tant sols quedaven dotze columnes al 1908 i al 1913 un escultor dels Estats Units adquireix moltes obres disseminades pels voltants. El 1919 s'instal.len els cistercencs de l'abadia de Fontfreda però son substituïts per pròpia decisió al 1965 per una comunitat benedictina vinguda de Montserrat. A la dècada del 1920 es comencen diverses restauracions al 1938 Puig i Cadafalc exiliat per la guerra civil espanyola comença a dirigir aquestes obres.

Població: Codalet.
Comarca: El Conflent.
Catalunya Nord.
França.

ENTRADA AL CONJUNT MONÀSTIC.








LA CRIPTA
La cripta del pessebre construïda sota la capella de la Trinitat de la qual només queden els fonaments. La millor part conservada es la cripta del pessebre que es troba a la part preromànica de l'esglèsia; està formada per dues naus laterals i es comuniquen entre elles per naus transversals, totes elles cobertes per voltes de canó de mig punt.



EL GRAN PILAR CENTRAL







EL CLAUSTRE

Es començar a construir al s.XII, d'estil romànic. El que podem visitar avui és una reconstrucció del 1954, amb elements recuperats dels voltants del monestir.

PORTA AMB ARC DE FERRADURA D'EPOCA PREROMÀNICA.









DETALL DELS CAPITELLS.

L'ESGLESIA.
Es del s.XIV, consta de tres naus de volta de creueria,capçalera rectangular i quatre absidioles de  planta semicircular. Es conserven arcs de ferradura de l'època preromànica.

ENTRADA A L'ESGLÉSIA DES DE EL CLAUSTRE.


VISTA DE LA NAU CENTRAL.

L'ALTAR ES DEL S.X DE MARBRE DE CARRARA, DESTAQUEN DIVERSOS GRAFITS, ENTRE ELLS EL NOM DEL PROPI ABAT OLIBA, POTSER DEL MATEIX S.XII.

DETALL DELS ARCS DE FERRADURA DE LES NAUS LATERALS.








ELS CAMPANARS.
També són d'època de l'abat Oliba, els dos campanars són de planta quadrada,un d'ells es va esfondrar al 1839. El que queda en peus és un campanar d'estil romànic llombard, es poden apreciar els arcs de mig punt de la seva façana.


DETALL DE LES FINESTRES .


Un cop feta tota la visita, es pot passejar per la zona , estem al Canigó, i a més dels paisatges fantàstics que ens envolten, trobem tot un seguit de petits monestirs i esglésies que ens permeten fer-nos una idea de com era la zona en època medieval.

dimarts, 3 de març del 2015

PRESTATGERIA

PRESTATGERIA RACONERA.


Actualment tots busquem objectes, materials, tècniques que siguin més saludables per nosaltres i per tot el nostre entorn. En el cas del mon de la restauració ja hem incorporat el reciclatge, la reutilització i totes les seves variants. I quan es tracta de materials, la tendència es triar tot allò que no porti elements tòxics, deixem de banda els productes que porten dissolvents entre els seus components i, busquem els que ens permeten treballar amb aigua, netejar amb alcohol per poder extreure vernís ajudats de llaneta i no utilitzar decapants, també es preferible una pintura ecològica sense que desprengui olors i per tant components tòxics; entre aquesta gamma de pintures podem fer servir les pintures anomenades a la calç que ens donen un acabat antic, o com diem nosaltres com els guixos de colors fets servir a les pissarres de les escoles o dels nens. Tot i així sabem que avegades no sempre és fàcil poder fer servir o fins i tot trobar aquests productes naturals, tot depèn del material amb que estigui fet l'objecte que estem restaurant.

Es per això que hem volgut treballar aquesta prestatgeria raconera dels anys setanta, i sense cap encant tot i ser de fusta, amb les pintures anomenades paint chalck, que majoritariament la gent la coneix. Aquest tipus de pintura ens permet treballar gairebé qualsevol tipus de superficie, sense haver de prepararla , tant sols s´ha de netejar amb un drap la resta de pols o qualsevol tipus de bruticia. Sembla que aquest tipus de pintura ja es feia servir al s.XIV a Italia.
Una de les ventatges que tenim amb aquestes pintures, es que són acriliques i per tant la seva base es d'aigua i es treballa molt mes be; a mes podem barrejar amb tints acrilics, el que ens pot donar una amplia gamma de colors.


Detalls de les formes sinuoses de la raconera, es pot apreciar el vernís que no va caldre extreure



Un cop pintada, es poleix una mica i se li passa cera incolora per mantenir la pintura en bon estat durant molt de temps.





Tot i que no es pot aprecia bé per la poca qualitat dels detalls, vam decidir donar-li una aspecte envellit al moble, desgastant algunes zones ondulades.







La nostra idea es seguir treballant amb aquesta pintura, barrejant tints i acabats de diferents tipus, sempre que la peça ens ho permeti.