GERRO

JAPONÈS O XINÉS.

Sense cap segell o marca de factura o d'origen, potser per els trets de la vestimenta dels protagonistes podrien ser xinesos, el cas es que fa més de cent anys que volta per casa i sempre ha estat objecte de curiositat, que si el van portar d'un viatge, si va ser un regal de casament d'algun dels rebesavis, ves a saber, però encant i misteri sempre l'ha tingut.

                                                     DETALL DELS DOS GUERRERS

                           FIGURA QUE APAREIX AL REVERS DEL GERRO.

                                                  DETALL DE LA DECORACIÓ FLORAL.

          VISTA AMB MÉS DETALL DE LES ESCENES, AMB EL GERRO TOMBAT.

POBLAT IBERIC DE CERDANYOLA

CA'  N'OLIVER.

El poblat de ca n'Oliver, forma part de la xarxa de la ruta dels íbers. Ens trobem devant d'un poblat de grans dimensions ubicat a Collsarola al terme municipal de Cerdanyola de Vallés; forma part de la tribu dels Laietans, com la majoría d'aquests poblats es troba situat a dalt d'un turó des d'on es pot observar i controlar la plana del Vallés.
La vida del poblat va des de el segle VIa.C. fins el 50a.C.. Destruït durant la segona guerra Púnica ( 218 - 206 a.C. ) tot i això va ser reconstruït i com hem dit abans abandonat cap el 50a.C.
Se sap que en els segles IX - X d.C. en època medieval i aprofitant les estructures del poblat, tant les cases com els magatzems i sitges de l'època dels íbers, hi hagué un asentament, probablement com  un enclau militar.

Trobareu també un museu al jaciment on hi ha exposades peces del poblat i explicacions referents a la cultura íbera, a més per tota l'excavació hi ha els retols corresponents del que esteu visitant.

POBLACIÓ: Cerdanyola del Vallés.
COMARCA: Vallés Occidental.
BARCELONA.



                            VISTA DEL POBLAT DES DE FORA MURALLES.

                                             VISTA DE LES SITGES DEL POBLAT.

                                                        UN DELS CARRERS PRINCIPALS.

                                              EDIFICIS DEL POBLAT.

                                                      RECONSTRUCCIÓ DE LES CASES.

Si esteu interessats en el món de l'arqueologia, i ja vareu llegir el que vam publicar sobre el jaciment dels Vilars d'Arbeca, us informo de l'exposició que es durà al MAC de Barcelona ( el Museu d'Arqueologia de Catalunya), des de el 9 de Febrer fins al 30 d'Abril.
També us recomaneu la visita al jaciment ibèric de Calafell, sobre tot si teniu nens, la diversió i l'interés es gairebé segur.

PLACES AMB FAÇANES ARTÍSTIQUES. I

Gairebé, tots els pobles tenen la seva plaça major, o de l'ajuntament, amb sort queden els porxos ja siguin antics o reconstruïts en períodes més o menys moderns; i amb una mica de sort encara podem admirar els edificis que les envolten, alguns d'ells son uns llenços meravellosos, tant amb pintures ornamentals com amb al.legories sobre la justícia, sabiduria, comerç...Alguns són esgrafiats, altres pintures i alguns se'ls ha restaurat buscant una paleta de colors els més adient possible a l'entorn i l'època de construcció, i d'altres tant sols una decoració de plantes ens fa quedar embadalits.
Dins de la nostra vessant arqueològica, històrica i de restauració i conservació, ens agradaria anar ensenyant algunes places d'arreu.
Començaré amb aquesta petita plaça del poble de GRAUS.

POBLACIÓ: GRAUS
COMARCA: La Ribagorza.
PROVÍNCIA: Huesca.

Molt sovint ens hauríem d'aturar i mirar una bona estona l'arquitectura que en envolta, gaudiríem de molts detalls inesperats.

LA CRIPTA D'OLIUS.

SANT ESTEVE D'OLIUS.

Des del 985 ja tenim esment d'aquesta església. Tot i així l'edifici actual es del segle XI ( consagrada al 1079 ) l'església es d'una sola nau amb absis semicircular i coberta amb volta de canó sobre arcs torals. Exteriorment esta decorada a l'estil llombard amb arcuacions i lesenes. L'església té una torre campanar quadrada.
Aquesta església estava dins la propietat del castell dels comtes d'Urgell, actualment on es bastia el castell trobem una masia.
Peró la part més espectacular de l'església es la de la cripta, construïda amb sis columnes i volta d'aresta.
A l'exterior de l'església, podem veure les restes d'un camp de sitges d'època ibèrica, i utilitzat fins a època tardana.
Just davant de l'aparcament trobareu un cementiri d'època modernista i amb un cert estil gaudinià.

POBLACIÓ: Olius.
COMARCA: Solsonès.
PROVÍNCIA: Barcelona.

Aprop de sant Esteve teniu la petita església romànica i antic monestir de Sant Pere de Graudescales, on podeu dinar tranquil.lament al seu voltant, si us porteu vosaltres el vostre menjar, encara que pel camí trobareu alguns restaurants.



                              VISTA PANORÀMICA DE L'ESGLÉSIA I LES MASIES.

                                                         ENTRADA LATERAL DE L'ESGLÉSIA.

                                        DETALLS D'INSCRIPCIONS A L'ENTRADA.

                                  VISTA DE L'ABSIS I DE LA TORRE CAMPANAR.

                                                   INTERIOR DE L'ESGLÉSIA DE SANT ESTEVE.

                                            VISTA DE LA VOLTA DE CANÓ.
                   

                                 

                                                 DETALLS DELS ARCS TORALS.

                                                 INTERIOR DE LA CRIPTA.

                                         ZONA DE LES SITGES D'ÈPOCA IBÈRICA.

Trobareu panells explicatius sobre aquest camp de sitges, per evitar perills són tapades però podeu contemplar la gran quantitat de sitges.

BOTIGUES EN EDIFICIS SINGULARS I

LES GALERIES LA FAYETTE  ( PARIS )

Edifici del 1893.

Ens agradaria amb aquesta entrada poder ensenyar tot un seguit de botigues, comerços de tot tipus i de diferents llocs ,que siguin edificis que per les seves característiques arquitectóniques, artístiques o bé simplement, per que els trobem diferents per que són bonics, magnífics, Esperem que podeu gaudir d'ells com nosaltres quan els hem trobat, avegades tant sols voltant tranquil.lament.

CÚPULA MODERNISTA EN VIDRE I FERRO.

Soc conscient que ja vaig publicar aquesta entrada, pero me l'he trobat als esborranys, no se com ha anat a parar a ells, però com que sempre vaig de bòlit doncs ves a saber. Soc una apassionada del modernisme i per tant crec que val la pena publicar-lo una altre cop.