dimarts, 29 d’abril del 2014

TAULA MODERNISTA

Aquesta taula forma part d'un conjunt de menjador del que no més resten les cadires i aquesta peça. El problema que presentava es que ja havia estat retocada en algun moment de la seva vida, perquè part de la decoració floral d'una de les seves cantonades es veu clarament que es una fusta diferent pel seu color i per que l'estructura es troba enganxada amb cola i amb petits trocets de fusta.

La taula esta feta de dos tipus diferents de fusta, roure al sobre fent un dibuix central, la resta de l'estructura es de noguera, on es poden veure unes fulles a tot el voltant de l'estructura de les quatre potes. Respecta a la fusta que es  troba col·locada entre les potes a la part inferior, ens sembla que es un afegit posterior per donar més capacitat d'us amb el pas del temps i les noves necessitats, això ho creiem per que la fusta es molt més senzilla i d'una qualitat inferior.

La feina a fer a estat com sempre valorar l'estat de la peça, i després polir i acabar-la amb goma laca, ja que per sort, no tenia cap mes problema, ni tant sols corcs. No més una petita part d'una pota que s'havia després i que vam encolar amb facilitat.
                                               
                                                        DETALL DEL SOBRE

 
DETALL DE  LA DECORACIÓ VEGETAL DE L'ESTRUCTURA
 
 
 
PROCÉS DE RESTAURACIÓ DEL SOBRE 
 
 
Final de la restauració, llesta per poder ser col·locada en el lloc més adient per poder ser lluïda 

DETALL DE LA DECORACIÓ LATERAL.
 
 
 
 
 
 
DETALL DELS DIBUIXOS QUE FORMEN EL SOBRE.
 
 
VISTA DE LA TAULA.
 
 
Aquesta última foto no ens ha quedat gairebé per manca de llum, però creiem que era interessant per que es podien apreciar millor el sobre i l'estructura superior de la taula.

divendres, 11 d’abril del 2014

CASTELL MONESTIR DE SANT MIQUEL D'ESCORNALBOUS

El castell monestir d'Escornalbous, es troba al terme municipal de Riudecanyes a la comarca del Baix Camp. Abans de la seva fundació com a monestir al 1166, l'indret havia estat habitat des de l'època neolítica, passant pels ìbers i romans ; els àrabs aprofitaren les restes de les construccions del romans per bastir el seu castell cap al s.VIII. La vida del monetir que comença al s.XII, acaba com la majoria amb la llei de Mendizabal, queda oblidat i patir diferents episodis bèl·lics que van malmetre tot l'indret. Al 1910, va ser comprat per Eduard Toda i la seva remodelació acabar al 1924, però la propietat va tornar a canviar de mans després de passar pel Bisbat de Tarragona, acabar en mans de la família Llopis que mes tard la vendre al banc Urquijo i finalment passar a la Generalitat i la Diputació de Tarragona per formar part de la xarxa de museus de Catalunya.



El Castillo monasterio d'Escornalbous, se encuentra en el término municipal de Riudecanyes en la comarca del Baix Camp (Tarragona). Fue fundado en 1166 sobre las ruinas de un Castillo árabe del s.VIII, que  a su vez se construyó sobre una fortificación romana, también se han encontrado vestigios de población íbera y de época neolítica. Tras la desamortización de Mendizabal, cayó en el olvido y la degradación del paso del tiempo y las diferentes guerres carlinas y otros sucesos bélicos lo dejaron en un estado lamentable. No fue hasta la compra del conjunto arquitectónico , efectuada por Eduard Toda, que empezó a rehabilitarse, aunque las obras realizadas son discutibles; años mas tarde pasó a la família Llopis y en la actualidad pertenece a la red de museus de la Generalitat de Catalunya.

                               ENTRADA AL RECINTE DEL CASTELL MONESTIR


                                   EXTERIOR DE L'ESGLESIA, FAÇANA ROMANICA
 
INTERIOR DE L'ESGLESIA
 
 
                                                              EL CLAUSTRE
 
 
CRIPTA DE L'ESGLESIA
 
 
LA ZONA DE VIVENDA DINS DE LES ANTIGUES ESTANCES DEL MONESTIR
 
DORMITORI
 
Remodelacions fetes al s. XX
 
SALA
 
BIBLIOTECA
 
MENJADOR

 
EL CELLER, ES TROBA AL SEU LLOC ORIGINAL DEL MONESTIR
 
VISTA DE LA TORRE

Bona setmana santa, que ens serveixi per descansar, i per que no, per descobrir nous llocs.